Des de la consciència de la importància que té l’experiència del naixement del nostre fill/a per la seva salut física i emocional, per com travessarem les diferents etapes del puerperi, per la qualitat del nostre vincle i per la instal·lació de l’alletament matern, cada vegada més pares ens informam de les diferents opcions que podem trobar i escollir durant el procés del part.

Quan xerram d’un part respectat començam per saber que volem nosaltres com a pares. Per això, podem demanar sobre tot allò que ens interessa a la comare, al ginecòleg, a la doula; llegim el que ens recomanen, xerram amb altres pares, i tota aquesta informació va ressonant amb els criteris que tenim sobre la salut i la malaltia, sobre l’amor i els vincles, sobre la fisiologia del nostre cos i dels parts.

Quan sabem i sentim el que volem, és l’hora d’expressar-lo als professionals que ens atenen perquè ens coneixem mútuament; a nosaltres ens va bé saber quins són els seus protocols d’actuació, la seva opinió, les seves estadístiques de cesàries, de fòrceps, d’episiotòmies, etc. A ells els convé saber com ho veim nosaltres, quines intencions tenim respecte al part, què necessitam i què ens agradaria.

En aquest procés d’intercanvi de coneixements anam veient les afinitats o les diferències, i si aquestes fan possible que es respecti el nostre criteri o ens convé canviar de professionals o d’hospital, ja que les dues coses són possibles dins la llei vigent i tenen el seu protocol per aconseguir-ho.

A vegades, com a pares, no sabem que tenim una sèrie de drets que afecten molt a la qualitat de l’experiència del part, i aquest desconeixement ens fa vulnerables a que predominin els criteris personals dels altres, siguin professionals de la salut o tal vegada gent que opina al nostre voltant, i que, segons la seva experiència i parer, volen que facem el que ells consideren millor per a nosaltres.

Una de les eines que tenim és l’elaboració d’un Pla de Part que és una manifestació de voluntat escrita, l’exercici del dret de qualsevol usuari a decidir lliurement, a consentir o no consentir sobre les intervencions mèdiques que se li proposin. És, per tant, una manifestació jurídicament vàlida.

L’apoderament com a pares és un procés al llarg del temps. Cada família ha de crear un criteri propi i comú entre el pare i la mare; totes aquestes decisions marquen una línia de la que parteixen altres decisions que se van prenent al llarg de la criança i creen un fil de coherència personal que ens permet gaudir del procés de veure créixer i educar els nostres fills.

Llúcia Mir

Revista “Arros amb salseta”, maig 2011

Tagged with: