Avui dia, quan xerram dels parts es torna a plantejar la importància d’afavorir i respectar l’evolució natural de l’embaràs i el part, en contrast amb l’excessiva medicalització que va predominar a partir de mitjans del segle passat. Això va disparar les estadístiques de cessàries i altres tècniques mèdiques i van convertir el part en alguna cosa separat del cos i la voluntat de la dona.

Ja fa temps que, països del nostre entorn cultural, van estudiar les conseqüències de cada intervenció mèdica al voltant del part, en la salut de la mare i el bebè, a curt i llarg termini, en factors tant físics com a psicològics i emocionals, així com en la qualitat del vincle entre el nadó i la seva mare. Això va dur a canviar el concepte i les pràctiques que s’havien posat de moda com si fossin el “normal”, per tal d’humanitzar el part, respectant la fisiologia com a una eina que facilita una experiència positiva i sana del naixement.

L’OMS (Organització Mundial de la Salut), a la “Declaració de Fortalesa” (1985) diu que és important no considerar a l’embarassada com una malalta, que se faciliti la participació activa de la dona en el seu part, com també que la dona pugui estar acompanyada de la seva parella i una altra persona de la seva confiança, respectant la seva intimitat en tot moment; que després del naixement no se separi a la mare del bebè, que no es talli tot d’una el cordó umbilical, que no es manipuli al bebè i deixar-lo que alleti en l’hora posterior al naixement. Recomana també “la mínima medicació possible”, que considera necessària i útil en un 10% dels parts, i diu que l’ús massiu de la tecnologia, l’aplicació sistemàtica de medicació i les intervencions de rutina són la principal causa de complicació i de risc en el part.

Països com Espanya estaven molt lluny d’aquestes pràctiques però, a poc a poc, això ha canviat, en part degut a pressions internacionals i també pel canvi de mentalitat dels professionals sanitaris, que des de la SEGO (Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia), reben recomanacions sobre el part normal i el part no intervingut, per als embarassos de baix risc.

Els canvis vénen impulsats també per pares que utilitzen noves formes d’adquirir informació rellevant per a ells i per a la salut de les seves famílies, i que han decidit viure aquesta experiència des de la consciència i han après a exercir els seus drets amb eines com el Pla de Part, cada vegada més normalitzat el seu ús als hospitals públics i en alguns privats.

Entendre la importància d’afavorir un part fisiològic no és una tornada al passat ni una renúncia als mitjans mèdics i tecnològics actuals. No consisteix en una prova de resistència ni en una recreació en el dolor; no és un part en què es deixi sola o desatesa a la dona i no comporta inseguretat ni riscos afegits. Realment, és un acte responsable i una opció presa a consciència.

Llúcia Mir

Revista “Arros amb salseta”, març 2011

Tagged with: