Quan acaba de néixer el nostre fill segueixen passant coses estranyes i no només per a ell, que acaba d’arribar en aquest món.

Noltros, com a dones, sabem que estimam molt a aquest ser que hem duit tant de temps dins nostre, que feia estona que dessitjàvem conèixer-lo, i, encara així, ens pot sorprendre la intensitat del sentiment d’enamorament que sentim un pic ens el posen damunt acabat de néixer.

Un part sempre és una experiència intensa, tant si ha sigut ràpid o llarg, tant si ha sigut fisiològic o ha hagut de menester intervencions mèdiques, tant si és del primer fill com si és del quart,…. I, en el moment de veure la cara del nostre bebé se’ns il·lumina l’ànima i oblidam les dificultats que poguem haver tengut durant tot el procés.

A l’impuls de bressonar-lo, d’alimentar-lo i de protegir-lo li diuen instint maternal, i el nostre cor ho sent com Amor, i aquest amor serà el fil que lligarà durant tota la vida els nostres cors. Alguna de les particularitats d’aquest sentiment és que és mutu, és depenent i és incondicional.

Això succeeix en un moment personal de múltiples canvis, passam de ser filles a ser mares, de ser parella a ser família (inclús quan no és el primer), de grans transformacions del nostre cos, de vaivens hormonals…

La suma de tots aquests factors ens produeix alta sensibilitat i molta apertura emocional, això ens permet connectar-nos amb el nadó a uns nivells sutils i profunds a la vegada, i ens ajuda a aprendre a conèixer-lo per cuidar-lo millor, ens ajuda a estar disposades a passar nits en vela i a tenir les nostres antenes desplegades per acompanyar-lo en les seves necessitats. No és d’estranyar que sigui un moment molt vulnerable per a noltros; podem sentir-nos aclaparades per tota la tasca que tenim per davant, per la intensitat dels sentiments i dels canvis, com si tot el nostre món conegut hagués patit un terratrèmol.

El que més necessitam en aquestes etapes és un bon suport emocional i molta ajuda pràctica per part de les persones més properes, principalment de la parella però també de la xarxa familiar, de les amigues o d’una doula, per poder ser nosaltres el suport del nadó i poder-nos perdre dins les seves necessitats.

Hem de ser conscients com a dones que necessitam tot el nostre Poder a l’hora d’exercir com a mares; no ens valen la companyia de persones invasores perquè ens diuen constanment com hem de fer les coses, ni els que jutjen les nostres decisions, ni els professionals que no escolten els nostres criteris.

Si volem travessar l’etapa de fusió emocional amb el nadó amb el màxim de plaer i fluïdesa, hem de mantenir aquest apoderament, la nostra parella és una clau important per aconsseguir-ho i el nostre fill serà un reflexe d’aquesta felicitat interior. I, a més, és vera que és el més preciós d’aquest món.

Llúcia Mir

Revista “Arros amb salseta”, febrer 2012

Tagged with: