Arriba un moment en que com a parella ja estem disposats al canvi que serà en la nostra vida dir que sí a tenir un fill. Passam d’anar alerta per evitar la concepció a trobar-nos amb la il·lusió de que aviat ens quedarem embarassades, encara que no sempre és tan senzill.

La primera qualitat que ens convé desenvolupar al llarg de tota la criança és la paciència, que també té a veure amb acceptar les coses així com arriben. Comencem per aquí i donem tota la importància a deixar fluir l’amor entre la parella, a fruir de la il·lusió i de l’espera, per a qué la naturalesa es manifesti.

Hem de tenir en compte que els nins, ja des del seu estadi com a cel·lules en creixement, tenen una pulsió de vida diferent que la nostra, com adults moderns i ocupats. Si començan per crearles-hi un espai al nostre cor, un silenci al nostre interior, per poder utilitzar noves paraules que l’acolliran, temps de no fer res per deixar de pitjar a la vida i que les coses passin… ens apropem a allò que tant estimem, amb la consciència i la responsabilitat que ens hauran d’acompanyar durant tot el procès, i ens facilitaran gaudir de l’experiència.

Aquesta actitut serà una bona base des de la qual construir espais en tots els àmbits de la nostra vida. Com a parella hem de trobar l’acord en moltes qüestions que fins ara, segurament, ni ens havíem plantejat, ni xerrat entre noltros.

Les reflexions que fèiem i la posta en comú, com a familia que s’està formant, ens serviran per conèixer les creences, les expectatives i les coses més o menys negociables, respecte de tots els canvis que es produeixen en tenir un fill i nèixer com a pares.

És important que xerrem de qüestions com quina classe de part desitgem: escollim el lloc, si el volem natural, amb quins professionals, si volem la família a prop o que ens esperin a ca seva.

Respecte a l’alletament: si volem donar el pit, fins quan, què volem fer al tornar a la feina.

Com organitzem la casa: decidir si dormirem amb el nadò al llit, al nostre costat en el seu bressol o en un altra habitació.

Temes com les vacunacions: si les volem posar o no, quines o a quina edat.

Baixa laboral de la mare: si l’agafa tota o la reparteix amb el pare, si tornarà amb jornada redüida o agafarà una excedència.

Quina classe d’educació ens agradaria donar-li: l’escola pública o privada, escoles alternatives, l’ús de la televisió, l’esport.

Amb quines ajudes podrem comptar de la família, si estan prop o lluny, si tenen salut, amb quina freqüència podem comptar amb ells.

En general, fins a quin punt som conscients de que haurem d’adaptar horaris, espais personals, ritmes i activitats, a les necessitats imperioses d’un nadò en creixement i en constant canvi fins a convertir-se en adult.

Compartint i xerrant, podrem veure les afinitats i les diferències entre els dos, i la flexibilitat respecte a qualsevol dels punts que tractem. Aquesta és una qüestió important perquè quan el fill arribi, haurem d’estar disposats a modificar i adaptar qualsevol de les nostres decisions, perquè sempre serà un reflexe del creixement i maduració que comporta l’aventura de convertir-se en pares.

Llúcia Mir

Revista “Arros amb salseta”, Juny 2010

Tagged with: