Han passat les Festes de Nadal i Reis; si tenim fills, han tengut vacances d’escola i hem comptat amb més moments de convivència en les nostre cases.

Són temps d’estar en família, no només la propera, com la parella i els fills, sinó també els padrins, tiets i cosins; en part, perquè els necessitam per poder combinar les nostres feines amb el temps lliure dels nins, i també perquè en la nostra cultura mallorquina tenim el costum de reunir-nos per celebrar aquestes festes.

Aquestes trobades van més enllà de les nostres creences religioses. És important que poguem veure allò que té d’Universal celebrar el naixement de Jesús, per poder transmetre aquests valors als nostres fills.

Això implica ser conscients de com ens relacionam entre noltros per detectar l’autenticitat de l’afecte que ens mostram, també de la forma i del fons de com vivim aquests moments de convivència.

Anam al sopar familiar desitjant ser en un altre lloc? Hi ha membres de la nostra família amb qui tenim conversacions pendents? Enyoram moments de tranquil•litat, perquè no sabem dir que no als compromisos? Hem fet jocs de taula amb els nins o els hem deixat veure molta de televissió i jugar amb maquinetes? Ens divertim de debò?…
Cap d’aquestes qüestions són banals i tenen a veure amb tot allò que transmitim als més petits de la casa, i podem afegir altres preguntes que ens poden ajudar a revisar si les nostres vides són parescudes a com les volem o estam empesos per les inèrcies de la societat de consum i l’accelerament que no ens permet disfrutar del que tenim.

Quants de dies menjam molt més del que necessitam (i a costa de la nostra salut)? Quantes promeses ens hem fet de principi d’any que no cumplirem mai? Quants de noltros posem les esperances en treure la loteria per millorar les nostres vides? Sentim en algun moment que regalam massa coses als nostres fills, i que no tenen temps ni capacitat per apreciar-les? Quina estona hem dedicat a tenir en compte les persones que tenen dificultats per arribar a final de mes?…

Cada una de les preguntes que tenen una resposta que ens fa sentir a gust dins la nostra pell, ens apropa a una vivència de les festes, i de la vida en general, més coherent, més amorosa i més interessant per mostrar als nostres fills.

Hem de recordar que ells aprenen del que veuen i senten amb el seu cor, no d’allò que els hi deim amb les nostres paraules.

Llúcia Mir

Revista “Arros amb salseta”, desembre 2011

Tagged with: